Benvinguts tots els que hagueu vingut a parar aquí, ja sigui per casualitat, avorriment o ganes.
Murriland és un blog sense pretensions de grandesa. No vol ser un Blog d'estadi, ni un Bestblog ni un Blockblog. Murriland tampoc vol oferir tractats de felicitat, ni dissertacions filosòfiques, ni guies espirituals. Murriland no desvetllarà la definicó perfecte de l'Art ni el secret de la Coca-cola.
Murriland és només un raconet d'algú a qui li agrada compartir les coses que el fan sentir viu, i que cada vegada que llegeix un llibre, veu una pel·lícula o escolta una cançó, li sap greu no poder fer arribar a tanta gent com sigui possible la sensació que això li ha deixat. Perquè hi ha coses que valen massa la pena per quedar-se en un racó de la memòria per acabar oblidades per sempre com si fossin una vella camisa al fons d'un armari. Així doncs, encara que això només sigui un petit calaix de sastre d'inquietuds reciclades, és un calaix obert a tothom. Com bon calaix de sastre, però, aquí no hi haurà ni ordre ni normes de cap tipus. Aquest blog parlarà de tot, de diverses maneres, amb tothom i amb diferents idiomes, segons l'estat d'ànim. Totes les paraules que aquí quedaran escrites intentaran ser una representació tan fidel com sigui possibe d'uns pensaments que sap greu abandonar.
I res més. Un cop posada la primera pedra, és hora de començar a treballar per aixecar la construcció.
Encara que sense cava ni galetes, Murriland queda oficialment inaugurat.
Que cadascú el gaudeixi de la seva manera, si és que hi ha algú. Jo el penso gaudir tan com pugui.
Això d'avui ha quedat una mica insípid, però ja se sap, les presentacions mai no han tingut massa interès. Però molt, molt aviat, el tret de sortida el donarà una entrada molt especial, amb llibre i música, tot en una sola peça.
Fins aviat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario